L’HORA DE LA MIGDIADA

És aquesta dolça mitjallum

la que m’envolcalla amb un silenci espès,

xafogós,

i que em convida a tancar els ulls,  lentament,

a lliurar-me a les mans càlides

del no res,

al pou fosc, tebi, acollidor,

de l’abandonament,

a la petita suor continguda,

al càlid filet finíssim de saliva que s’esmuny,

al ser i no ser indolent

i a la grata serenor de la migdiada amiga

de cada dia…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s