JARDÍ SENSE NINGÚ

jardí sense ningú

 

… Intento recordar, però els espais

on JA NO HI QUEDA RES són massa grans.

És tan buit el mirall de la memòria:

breus esclats amortits, perquè la gran,

la veritable memòria és la mort.

Allí hi seran tots els instants perduts

construint el JARDÍ SENSE NINGÚ,

la casa buida, el sol a les finestres,

la vida espantadissa

com un ocell que creua fugitiu

per l’escenografia de l’oblit.

 

JOAN MARGARIT

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s